LA MÀQUINA DEL TEMPS

 La pilota: un esport del meu poble.

Regirant els meus avantpassats no puc trobar una descendencia relacionada amb aquest esport, ja que els meus avis són forasters de Castilla la Mancha i desconeixen aquestes arrels del País Valencià. A més els meus pares i tios han estat desvinculats de tot tipus d'esport i dedicats a la feina. La relació més propera que puc trobar és el tio Vicent Barberà, amo del restaurant San Patricio, on jo treballe, un gran apostador molt respectat a la pilota per les grans propines, a més al seu restaurant li ferem la boda al Genovés, on es reuniren totes les grans figures d'aquest peculiar món.

Però no obstant això, el meu poble es ben conegut gràcies a un monstre d'aquesta varietat, Juliet el pilotari. Juliet nascut a Alginet al 1925 va ser un destacat pilotari d'escala i corda, es va llençar a la fama als 20 anys gràcies a guanyarli al xiquet de Quart. A partir de ahí va inagurar més de 10 trinquets, va ser un gran jugador durant 25 anys, imbatible i va conseguir un gran reconeixement al mon esportiu del País Valencià.  Avui en dia coneguem passodobles dedicats a Juliet, tornejos amb el seu nom, i a més es un dels rostres que presideix la catedral de la pilota, el trinquet de Pelayo i fou elegit per ficar la primera pedra en l'actual ciutat de la pilota. Juliet el pilotari ens va abandonar en el 2015, deixant un gran llegat i unes dos generacions per baix d'ell que continuen amb el joc, i pronte els podrem vore brillar com ho va fer el seu avi.

Avui en dia, aquestes figures de la pilota ja no ens acompanyen, i és un joc que a poc a poc sa vist enfonsat per altres de major reconeixement social i econòmic. Però no només la pilota s'ha vist afectada pel pas del temps, també altres jocs populars.

Els nostres pares no tenien les maquinetes que tenim nosaltres avui en dia, ni tenien les instal·lacions esportives que trobem a tots els pobles. Antigament l'entreteniment es trobava al carre
r i eren hores i hores les que es passaven allí. Es jugava a la trompa, a jocs de taula, a la corda, al baló presoner, a rayuela, el yoyó i molts altres jocs que els xiquets d'avui en dia no han sentit ni parlar.

Totes aquestes pràctiques han sofrit un canvi espectacular, i aquest canvi el podem localitzar a l'aparició de les noves tecnologies. Quan els cotxes ocupen els carrers els xiquets no troben espai per jugar i es limita a aquelles instal·lacions que avui coneguem com poliesportius, però on només trobem instal·lacions per jugar a aquells esports més coneguts, com el futbol. L'aparició de les noves tecnologies fa ques els xiquets deixen de voler jugar al carrer, inclús a baló i passen hores cara les pantalles jugant a jocs electrònics o veient com els futbolistes es fan multimilionaris pel gran negoci que hi ha darrere d'un esport, açò limita que puguem veure la pilota a la tele, l'esgrima, la petanca i altres esports que han estat apartats per interessos econòmics.