REFLEXIÓ, TRADICIÓ I MODERNITAT

 Com a futurs docents de educació física hem aprés que és la inclusió i com traballarla a classe, però aquesta vegada la inclusió no ve adherida a les persones, sino a una pràctica que cada vegada esta desapareixguent més. Es tracta del jocs, els jocs populars i tradicionals, eixos jocs dels que els nostres pares ens han parlat tant, i amb els que tant han aprés i se ho han passat de allò més be. 

Doncs ja no trovem el sambori, ni xapes ni les caniques ni la trompa, curses de sacs, estirar corda, bitlles, i molts altres. Avui en dia els deports ocupen els caps dels nens i de molts de nosaltres, esports col-lectius que abarquen masses de seguidors, menejen molts diners i es poden veure dia a dia en la televisió i seguior a les reds socials que tant agraden als nostres alumnes. 

Aquesta perdua de influencia dels jocs tradicionals es deu a la poca implicació de la societat en mantindre aquestes joies herdades dels nostres avantpassats, on una pilota donava molt més que per a pegarli en el peu. Els jocs han perdut el seu principal espai de desenvolupament: el carrer. A més no s'hen adaptat ni contruït altres instalacions per a no perdre la tradició, a tot açò es suma la influencia de les noves tecnologies que idolatren els esports més valorats econòmicament, la implementació de les TIC no la observem en els jocs tradicionals per adaptarlos a la nova actualitat, la podem veure en aquells esports ue arrastren masses, de persones i de diners.

Per altra part la escola també es deu sentir culpable d'aquest fet, ja que ha abandonat la consecució d'aquestes pràctiques, bé siga per falta de recolzament o bé siga per interesos en deixaro perdre.No sols s'abandonen jocs que no estan federats i no es practiquen de forma professional, a més es deixen de costat esports com la pilota, que figura al nostre curriculum i no es treballa. Pense que l'educació física te la seua responsabilitat en la conservació de les nostres tradicions i patrimoni, tot es important, però si el nen juga a basquet en les extraescolars, serà important i efectiu que a classe aprenga nous jocs que pot practicar en els amics. La pràctica dels jocs educatius està demostrat que te molts beneficis, un d'ells la millora de la cohesió de la classe i les relacions entre els alumnes, a més de ser jocs que traballen la interdisciplinarietat i la transversalitat.

Comentarios

  1. Estoy de acuerdo contigo. La escuela debe sentirse responsable de dejar pasar los juegos tradicionales. Desde ella se debe potenciar el juego de estos y, bajo mi punto de vista, olvidar aquellos que ya tienen soporte mediático. Tu entrada me ha hecho reflexionar sobre esto, gracias. Mi nota es un 10.

    ResponderEliminar
  2. Buenas Robert, es la primera entrada que te corrijo. Como referencia a tu blog, he de decir que a primera vista me resulta muy atractivo y seguro que será muy enriquecedor, felicidades. Referente a lo que comentas en la entrada, sí que considero ,al igual que tú, que debido a las dimensiones que abarca la escuela, los juegos tradicionales se han podido perder con el tiempo, por no dedicar tiempo ni enseñar todas las funciones didácticas que tienes estos juegos. Por ello creo que como futuros docentes, no debemos dejar pasar los juegos tradicionales porque son una muestra de nuestra identidad. Considero que mereces un 10.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares